Carta per al Gerard
(per a quan sàpigues llegir amb el cor)
Estimat Gerard,
T’escric això avui, quan els teus ulls encara s’estan acostumant a la llum d'aquest món i les teves mans són tan petites que gairebé no poden agafar un dit. Però jo ja sé qui ets: ets la continuació del nostre viatge.
Quan vaig saber que series aquí, vaig sentir que el "tren de la vida" passava per davant meu. Durant molts anys, jo he estat qui conduïa el tren, qui posava el carbó, qui decidia les rutes. Però amb tu, Gerard, he après a seure al vagó de la calma. Ara em toca mirar el paisatge i veure com el teu pare, el Marc, agafa els comandaments amb la mateixa força que jo un dia vaig tenir.
En aquesta família ens agrada fer les coses "de primera". No per tenir títols ni medalle…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada